'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
Què en sabem de l'EMDR?
L’EMDR és un mètode psicoterapèutic que ajuda el cervell a processar i integrar experiències difícils o traumàtiques que han quedat encallades i continuen causant malestar en el present.
Aquesta teràpia utilitza l’estimulació bilateral per reactivar el processament natural de la informació i aconseguir que els records perdin la seva càrrega emocional excessiva, afavorint una vida més tranquil·la i gestionable.
L'EMDR com a eina terapèutica
Hi ha experiències que, tot i haver passat fa temps i haver-ne parlat moltes vegades, continuen fent-nos mal.
Potser notes ansietat en determinades situacions, una sensació de bloqueig, por intensa o reaccions emocionals que et sorprenen. De vegades, fins i tot quan entenem racionalment què ens passa, el cos continua reaccionant com si el perill encara fos present.
Això pot passar després d’un accident, però també després d’una ruptura de parella especialment dolorosa, d’anys de sentir-se rebutjat a l’escola, d’una intervenció mèdica difícil o d’haver crescut en un entorn on no ens hem sentit prou segurs emocionalment.
No sempre parlem de grans traumes. De vegades són experiències que es van acumulant al llarg del temps i que deixen una empremta profunda en la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.
L’EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) és una eina terapèutica que pot ajudar-nos a processar aquestes experiències perquè deixin de tenir tant impacte en el nostre dia a dia.
Què és l’EMDR exactament?
És un mètode de psicoteràpia que ajuda el cervell a processar experiències difícils que han quedat «encallades».
Quan vivim una situació amb una càrrega emocional molt intensa, el cervell acostuma a integrar-la i guardar-la com un record més de la nostra història. Però, de vegades, aquest procés no es completa del tot i l’experiència queda emmagatzemada d’una manera molt viva, com si una part de nosaltres continués atrapada en aquell moment.
És com si el cervell hagués deixat un arxiu obert que no acaba de tancar-se. Cada vegada que alguna cosa ens recorda aquella experiència, es reactiven emocions, pensaments o sensacions físiques que poden resultar difícils de gestionar.
Per exemple, una persona que va patir burles constants durant l’adolescència pot continuar sentint molta inseguretat quan ha de parlar en públic, encara que avui sigui una professional competent. O algú que va créixer rebent moltes crítiques pot sentir que mai és suficient, malgrat que els altres valorin la seva feina.
Aquests records no només formen part del passat: poden continuar influint en la manera com ens sentim i reaccionem en el present.
Com funciona?
Durant les primeres sessions, terapeuta i pacient identifiquen conjuntament les dificultats que generen malestar i les experiències que hi poden estar relacionades.
També explorem quines estratègies ha desenvolupat la persona per protegir-se i seguir endavant. Sovint aquestes estratègies van ser molt útils en el seu moment, perquè permetien afrontar el dia a dia i reduir el patiment.
Per exemple:
- Evitar determinades situacions.
- Intentar no pensar en el que va passar.
- Mantenir-se sempre en alerta.
- Exigir-se tenir-ho tot sota control.
- Prioritzar constantment les necessitats dels altres per evitar conflictes.
Aquestes estratègies poden ser adaptatives en un primer moment, però amb el temps poden acabar generant més ansietat, cansament o limitacions.
Per aquest motiu, abans de començar a processar els records, es treballen recursos de regulació emocional i autocura perquè la persona disposi d’eines per sentir-se segura durant el procés i també en el seu dia a dia.
El processament dels records
Un cop la persona està preparada, s’identifiquen els records més representatius de la dificultat que es vol treballar, així com les emocions, les sensacions corporals i els pensaments que hi estan associats.
Durant aquest procés, el terapeuta utilitza estimulació bilateral, que pot consistir en moviments oculars, sons alterns o petits tocs a les mans (tapping).
Aquesta estimulació ajuda el cervell a reprendre el seu processament natural de la informació. Dit d’una altra manera, permet que el record deixi d’estar «congelat» i es pugui integrar d’una forma més adaptativa.
No es tracta d’oblidar el que va passar, sinó que el record perdi la seva càrrega emocional excessiva.
Moltes persones descriuen aquest procés com si una experiència que abans ocupava tot l’espai mental passés a convertir-se en un record més de la seva història: continua existint, però ja no activa la mateixa alarma interna.
És necessari reviure l'experiència?
No.
Una idea errònia molt habitual és pensar que treballar amb EMDR implica explicar tots els detalls de l’experiència o tornar-la a viure intensament.
En realitat, el treball se centra en observar què passa en el present quan connectem amb aquell record: quines emocions apareixen, quines sensacions es desperten al cos o quins pensaments es posen en marxa.
Tot això es fa de manera gradual, segura i amb l’acompanyament constant del terapeuta.
En quins casos pot ser útil l’EMDR?
Quan pensem en experiències que deixen empremta, sovint imaginem accidents greus o situacions extremes. Tot i això, l’EMDR també pot ser útil en vivències que, des de fora, poden semblar menys importants però que han tingut un gran impacte emocional en la persona.
Per exemple, una ruptura sentimental inesperada, haver patit assetjament escolar, créixer en un ambient molt crític o viure una malaltia pròpia o d’un familiar poden generar ferides emocionals que continuen afectant anys després.
L’EMDR pot ser útil en situacions com:
- Experiències difícils o impactants.
- Experiències traumàtiques.
- Accidents.
- Malalties o processos mèdics difícils.
- Ansietat.
- Dols i pèrdues.
- Fòbies.
- Depressió.
- Abusos físics, emocionals o sexuals.
- Problemes d’autoestima.
- Insomni relacionat amb experiències estressants.
- Dificultats relacionals vinculades a experiències passades.
Veiem tres exemples quotidians…
> Després d’un accident
Imagina una persona que va patir un accident de trànsit fa uns anys.
En aquell moment va sentir molta por i el seu cos es va activar per sobreviure. Després de l’accident era normal sentir nervis o inseguretat en conduir. Però passen els mesos, fins i tot els anys, i la por continua sent molt intensa.
Quan agafa el cotxe, el cor se li accelera, està pendent de qualsevol moviment dels altres vehicles i sent una tensió constant.
Una part d’ella sap que ara està segura. Ho entén perfectament. Però el seu cos continua reaccionant com si l’accident pogués repetir-se en qualsevol moment.
Amb EMDR es treballa perquè el cervell pugui processar completament aquella experiència i deixar de mantenir activa aquesta alarma interna.
> Després d’una ruptura de parella
Una altra persona pot arribar a consulta després d’una ruptura especialment dolorosa.
Tot i que han passat mesos o anys, cada vegada que coneix algú sent molta por al rebuig o a tornar a patir. Pot evitar implicar-se emocionalment o viure les relacions amb una inseguretat constant.
Amb EMDR es poden treballar les experiències associades a aquella pèrdua perquè deixin de condicionar les relacions presents.
> Després d’anys de crítiques o rebuig
També hi ha persones que arriben a consulta perquè se senten insuficients de manera constant.
Quan explorem la seva història, descobrim anys de crítiques, comparacions o experiències de rebuig durant la infància o l’adolescència. Encara que aquestes situacions hagin quedat enrere, les creences que van generar —»no soc prou bo», «fracassaré» o «els altres em jutjaran»— continuen actives.
L’EMDR ajuda a processar aquestes experiències perquè la persona pugui relacionar-se amb ella mateixa d’una manera més segura, flexible i compassiva.
Alguns mites sobre l'EMDR
L’EMDR m’esborrarà el record?
No.
Continuaràs recordant el que va passar. El que acostuma a canviar és la intensitat emocional associada al record.
Tornaré a reviure l’experiència?
No.
El procés no consisteix a reviure detalladament el que va passar, sinó a treballar les emocions, sensacions i pensaments que encara es mantenen actius en el present.
M’ajudarà a deixar de sentir malestar quan penso en aquella experiència?
Sí.
L’objectiu és que el record deixi de generar una activació emocional tan intensa que interfereixi en la teva vida quotidiana.
Per exemple, és normal sentir tristesa en recordar una pèrdua o preocupació en pensar en una experiència difícil. El que busquem és que aquestes emocions siguin proporcionades i gestionables, i no una font de patiment constant.
Per acabar...
Sovint, el que continua fent-nos mal no és tant el record del que va passar, sinó la càrrega emocional que encara porta associada.
Quan una experiència no s’ha pogut processar completament, pot seguir influint en la manera com ens sentim, pensem o reaccionem davant de situacions actuals.
L’EMDR ofereix una manera segura i respectuosa de treballar aquests records, ajudant el cervell a integrar-los perquè deixin de condicionar el present i puguem viure amb més tranquil·litat, flexibilitat i llibertat.
Autores
LLicenciada en Psicologia. Especialista en trauma i EMDR
LLicenciada en Psicologia. Especialista en trauma i EMDR