Disfuncions perineals

Disfunció PerinealEn determinats moments de la vida, el nostre cos travessa estats que reclamen un esforç superior al nostre sòl pelvià. Aquesta musculatura, situada a la base de la pelvis, es pot veure afectada per factors habituals com són els embarassos, els esports d’impacte, la menopausa, una caiguda d’esquenes o una intervenció de pròstata.

Les disfuncions del sòl pelvià es manifesten de moltes maneres i per això davant la sospita es recomanable fer una bona valoració. Les disfuncions més habituals són:

Incontinència urinària

Es la pèrdua involuntària total o parcial d’orina. Per exemple quan s’escapa la orina al tossir, a l’esternudar o fins i tot al riure, o en fer exercici. Si et passa això de manera regular tens incontinència urinària i un tractament de fisioteràpia et pot ajudar.

En funció dels símptomes, del moment i de la manera en què es produeix la fuita d’orina, identifiquem principalment 3 tipus d’incontinència: esforç, urgència i mixta. Si les pèrdues d’orina succeeixen en tossir, esternudar o córrer probablement estarem davant una incontinència urinària d’esforç. Si la pèrdua d’orina en canvi s’acompanya només d’una sensació prèvia i molt intensa d’orinar, estarem davant una incontinència urinària d’urgència. I si tenim símptomes d’esforç que se superposen amb sensacions d’impetuositat miccional, estarem davant d’una incontinència mixta.

Incontinència anal

En aquest cas, la incontinència te a veure amb la pèrdua involuntària de gasos o contingut rectal. A l’igual que en el cas anterior les persones que la pateixen veuen afectada la seva autoestima i limiten la seva activitat social per por a no poder controlar-se en espais públics, el que provoca un cert aïllament social.

Prolaspses

Un prolapse és el descens dels òrgans pèlvics com ara l’úter (histerocele), la bufeta (cistocele), la uretra (uretocele) o el recte (colpocele). Els símptomes habituals son la sensació de pes a la part baixa de la pelvis, molèsties a l’estar sentat, dolor en determinades postures

En funció del grau del prolapse, la fisioteràpia podrà ajudar a aturar el descens visceral, i fins i tot evitar l’abordatge quirúrgic.

Estrenyiment

Es parla d’estrenyiment quan la freqüència de deposicions és inferior a un cop al dia, però també quan la defecació s’acompanya d’altres símptomes, com dolor, fems dures, excessiva necessitat d’empènyer, o la sensació de no haver buidat completament. Sovint l’estrenyiment s’acompanya de mal de cap, sensació d’inflor abdominal, i fins i tot sangrat. Sovint millora amb exercicis per a la millora del sòl pèlvic, a més lògicament de fer canvis en la dieta i en l’estil de vida.

Dolor pèlvic crònic

Sovint, les dones que pateixen dolor pèlvic crònic parlen de la presencia de dolor repetitiu i persistent a l’abdomen inferior, a la zona vulvar i anal, a vegades sense un diagnòstic clar que expliqui la causa directa del dolor, i que afecta a la seva qualitat de vida. Si aquesta situació s’allarga més enllà dels sis mesos, probablement estiguis patint aquesta síndrome.

Existeixen nombroses tècniques de teràpia manual que permeten alleugerir els símptomes i descongestionar la pelvis menor, augmentar la seva vascularització i relaxar la musculatura de la zona.

Cal tenir en compte però que pel que fa al dolor crònic l’abordatge és clarament multidisciplinar.

Tarifes i descomptes

Si voleu informació de les nostres tarifes i descomptes, seguiu aquest enllaç